Un segle d’història.

Al començament , al 1912, hi tenim el besavi de Bernard, el meu marit. Era propietari de una botiga que venia productes per la elaboració del vi. Va comprar el celler per a la seva filla, que després es va casar amb Fernand Vaquer (a qui jo anomeno Fernand Ier ja que desprès va donar el seu nom al seu fill).

M’encanten i estimo aquests turons dels Aspres coberts de vinyes i garrigues i puntejats amb petits barrancs que estan atapeïts de bosquets molt verds. No vaig néixer aquí, però em sento com a casa. Aquí és a on vaig triar per viure, per fundar una família

I sí! Sóc de Borgonya … i enòleg. Potser per això em diuen que els meus negres són “pinotents”.

Però m’agrada bastant la idea d’un “enllaç indefinible” perquè les anyades anteriors a la meva arribada ja tenien aquesta particularitat.