És una garnatxa negra pura i no totes les cultures són adequades. La primera data del 2000.

La meva opinió és que, gràcies a l’efecte combinat de les vinyes velles i el terrer, tot i l’alt contingut alcohòlic (> 14,5 ° en aquest cas), és capaç de combinar dolçor, potència i elegància.

Trobo l’expressió aromàtica del raïm, dominada per fruits i regalèssia molt foscos, però també la naturalesa salvatge de l’arbust d’Aspres. Quan envelleix, pren notes especiades mantenint la seva finor.

 

Dit això: no recomano decantar-lo, vull que s’ofereixi espontàniament.